El passat 6 de novembre, a Cadena Ser – Ràdio Girona, van parlar d’apps per a persones discapacitades o amb necessitats especials, dins de la secció setmanal “Betes i Clicks”, i em van entrevistar.

Podeu trobar el podcast a la web de Betes i Click, a l’episodi 30.

-Francesc Sistach

Making Sequences és una aplicació dissenyada, principalment, per ensenyar les seqüències d’ una història o ajudar als nens/es a aprendre els passos a seguir per completar una tasca, en aquest cas, a partir d’una història gràfica dividida en parts.

L’aplicació ja conté unes imatges sequenciades predisenyades amb les que treballar, però també podem crear les nostres pròpies i afegir-li missatges de text i de veu. Gracies a això, “Making Sequences” permet ensenyar habilitats de la vida diària de forma personalitzada i fer l’activitat més divertida al poder incloure imatges de l’usuari a les històries. A més a més, podem utilitzar l’aplicació per treballar històries socials curtes.

Descripció funcional
Quan entrem a l’aplicació, ens trobem la pàgina d’inici representada per un suro en el que hi han “enganxades” les diferents opcions.

Per una banda, hi ha quatre opcions que compleixen una funció únicament informativa i comunicativa. Són:

• La icona d’informació, que ens redirigeix cap al apartat referent a l’aplicación Making Sequences de la web de Zorten Software.
• Al marc del “suro” veiem la inscripció “Questions, comments or need help?” que ens condueix a la pàgina de contacte de la mateixa web.
• “More apps by Zorten Software”, que ens mostra les altres aplicacions de Zorten Software.
• I, representada mitjançant un rotuladors, se’ns proporciona la opció d’enviar una recomanació de l’aplicació per e-mail.

La resta d’opcions, de major tamany i més visibles, són les pròpies de la funcionalitat principal de l’aplicació. Podem escollir entrar a cada una d’elles en l’ordre que vulguem.

Nosaltres hem escollit clicar primer la opció “Choose Sequences”, que ens permet escollir les temàtiques (és a dir, les seqüències) concretes que volem utilitzar després durant els exercicis. Podem utilitzar-les totes o seleccionar només les que més ens interessen. Hi ha un total de quinze temàtiques sequenciades: quatre són de tres elements, cinc de quatre elements i sis de cinc elements.

Un cop escollides les seqüències, seguidament aniríem a “Place in Order”. Amb aquesta opció entrem a l’exercici en sí i, a continuació, se’ns presenta una seqüència a ordenar. Podem configurar el text i el so de cada una de les seqüències sobre les que treballarem, és a dir, podem escollir si volem que a les imatges hi aparegui text o no i so o no.

També, en el mateix menú de configuració, situat a la part superior dreta de la pantalla, podem escollir que les imatges ens apareguin amb un número a la part superior de cada imatge que ens indica la seva posició correcte dins la seqüència. Aquesta opció ens pot ser útil en el cas de que necessitem ajuda per resoldre alguna de les seqüències.

Hem de saber que, en el cas de que haguem seleccionat totes les temàtiques que conté l’ aplicació, aquestes se’ns presentaran de manera aleatòria. Això vol dir que l’ordre en el que es presenten no respondrà a criteris de categoria o quantitat d’elements.

Tenint en compte aquestes observacions, podrem començar a col·locar la seqüència seguint  l’ordre lògic del succés. Això ho farem arrossegant cada imatge fins la posició que pensem que és la correcte. De moment, no hi haurà cap senyal que ens indiqui si les estem ordenant bé o no.

Una vegada haguem acabat l’exercici, podrem saber el nostre resultat prement el botó “Done”. Un missatge verbal ens indicarà si la nostre seqüència és correcte o no. En el cas de que no ho haguem fet bé, si volem podrem repetir l’exercici en aquest mateix moment, ja sigui corregint l’ordre que havíem proposat prèviament o bé clicant “Shuffle” i començant a treballar sobre la seqüència amb un nou ordre. Si el nostre exercici ha sigut correcta ens felicitarà per la tasca mitjançant una frase audible.

Un aspecte a comentar sobre aquests exercicis és que, tant si la nostre resposta és correcte com incorrecte tindrem la opció, en qualsevol moment, d’utilitzar la resta d’icones de la pantalla. D ‘aquesta manera, si volem,  podrem clicar sobre les opcions:

• “Shuffle” per barrejar les imatges un altre cop i que se’ns presentin en un ordre diferent.
• “New sequence”, que serveix per passar a una nova seqüència, on repetirem el procediment anterior amb un exercici diferent.
• “Go back”. Amb aquesta icona, anirem  l’exercici anterior.
• “Listen to Story”, amb la que els elements de la seqüència s’ampliaran un a un segons l’ordre que haguem proposat i, al ritme de cada un, una veu en off explicarà allò que succeeix a cada imatge.

L’última opció del menú principal de Making Sequences és la de “Edit/Add” amb la que podrem crear noves seqüències. Per fer-ho hem d’adjudicar-li un nom i crear-la a partir de les imatges que anem escollint i que podran anar acompanyades de text i àudio.

Valoració
Making Sequences és una aplicació amb una finalitat molt clara: ser una eina de suport per tots aquells nens/es que necessiten ajuda per poder comprendre l’ordre lògic i habitual en que es produeixen els successos. Igual que la seva finalitat, el seu contingut i estructura són també molt clars. La presentació dels exercicis és senzilla i les imatges no indueixen a cap confusió, fet que resulta bàsic per entendre cada seqüència i aconseguir respostes correctes.

Un altre aspecte molt positiu de l’aplicació és la possibilitat d’elaborar les teves pròpies seqüències. No només pel fet de que amb això pots crear una gama més amplia d’unitats a treballar, sinó també perquè et permetrà generalitzar-les utilitzant diferents entorns, imatges, personatges, etc. tant familiars com desconeguts per l’usuari. A més a més, es podria utilitzar aquesta opció amb l’objectiu de crear noves seqüències, si es vol a partir de les predisenyades, per modificar el seu nivell de dificultat en funció de la capacitat del nen/a, creant seqüències més senzilles o més complexes, o  elaborant material semblant al d’aquelles unitats on es presenten dificultats.

Sobre Making sequences hemos de valorar positivamente el hecho de que en los ejercicios no existan ayudan camufladas, es decir, no hay ningún efecto visual ni sonoro que nos de pistas sobre si hemos colocado bien o mal una de las imágenes. El resultado del ejercicio lo sabremos solo cuando cliquemos en el icono “Done”. Si hemos realizado la tarea correctamente nos felicitará. Sino, nos invitará a repetirlo de nuevo aunque sin proporcionarnos ayuda de ningún tipo, por lo que tendremos que probar de hacer el ejercicio otra vez sin saber dónde hemos fallado ni qué hacer para corregirlo. Esto último sería un aspecto a mejorar, ya que para un aprendizaje óptimo debemos evitar caer en errores consecutivos que pueden confundir y frustrar al niño/a.

Sobre Making sequences hem de valorar positivament el fet de que en els exercicis no existeixin ajudes camuflades, és a dir, no hi ha cap efecte visual ni sonor que ens doni pistes sobre si hem col·locat bé o malament una de les imatges. El resultat de l’exercici el sabrem només quan cliquem a la icona “Done”. Si hem realitzat la tasca correctament ens felicitarà. Sinó, ens convidarà a repetir-ho un altre cop, tot i que sense proporcionar-nos ajuda de cap tipus, per tan, haurem de intentar fer l’exercici un altre vegada sense saber on hem fallat ni què fer per corregir-ho. Això últim seria un aspecte a millorar, ja que per un aprenentatge òptim hem d’intentar evitar caure en errors consecutius que poden confondre i frustrar al nen/a.

Tot i això, considerem aquesta aplicació útil i beneficiosa per a que els nens/es que la utilitzin aprenguin, practiquin i agafin experiència identificant les parts principals d’una situació, poder captar la lògica de les situacions i saber ordenar-les.

-Fundación Planeta Imaginario

Numberland és una aplicació dissenyada per facilitar l’aprenentatge dels números del 0 al 9 de manera senzilla i divertida. L’objectiu és reforçar l’aprenentatge dels números, tant a nivell de reconeixement auditiu com en l’escriptura (traç), i en l’habilitat de comptar objectes. També ensenya a associar diferents quantitats amb el número corresponent.

Aquesta aplicació ha estat creada per educadores Montessori. El seu mètode es basa en potenciar l’autonomia del nen, així com reforçar la seva autoconfiança. Per això, el seu objectiu és dissenyar aplicacions en les quals els nens puguin aprendre de manera senzilla i intuïtiva.

Descripció funcional
A l’obrir l’aplicació Numberland, apareix un menú principal des del que es pot accedir a les diferents activitats que es poden realitzar, així com a les icones per escollir l’idioma amb el que es vol treballar (castellà, francès o anglès).

La primera possibilitat que ofereix el menú principal és afegir un correu electrònic per si es desitja rebre informació de noves aplicacions del fabricant.

La icona “1 2 3 ¡a jugar!” ens porta a una pantalla amb tots els números del 0 al 9, així com les icones per poder canviar d’idioma. Cada un dels números ens porta a la pantalla inicial dels exercicis que es poden realitzar amb cada xifra. Tots els números plantegen el mateix tipus d’exercicis, variant els efectes visuals i els paisatges on es treballa, excepte el 0, que presenta un format diferent d’activitats.

Quan s’entra a la icona d’un del números, apareix un paisatge amb un nen i una nena, així com el número a treballar. La veu de la nena fa diferents demandes relacionades amb el número escollit i els elements del paisatge. Si es selecciona el número, aquest desapareix tornant a aparèixer lentament i marcant el traç que s’ha de seguir per escriure’l. Per realitzar altres exercicis , es pot prémer cada un dels personatges que apareixen a la pantalla.

D’aquesta manera, clicant a sobre de la nena accedim a una pantalla on es treballa el número d’objectes que s’associen a la xifra. En aquesta situació, com en l’anterior, la nena presenta unes indiccions verbals i un model per comptar requadres fent lliscar el dit per sobre la pantalla. Mentre es van cobrint aquests requadres es van sentint els números corresponents. Quan es realitza correctament, apareix una felicitació visual. En aquesta mateixa pantalla, a la part superior dreta, apareix una fletxa que ens permet tornar a realitzar l’exercici i, a la part superior esquerra, el símbol d’una creu que permet sortir de l’exercici tornant a la pantalla anterior.

La icona del nen permet treballar el traç del número. A la part esquerra apareix el numero dibuixat amb fletxes que indiquen el traç a seguir per pintar-hi a dins. A la part dreta, apareix un full en blanc per realitzar el traç del número sense referent. Hi ha diferents colors que es poden seleccionar per poder fer el traç, així com una goma per esborrar. El símbol d’una càmera permet capturar la imatge de la pantalla, que es guarda directament a la galeria d’imatges. Igual que a la pantalla anterior, podem repetir l’exercici.

En el cas del numero 0, al accedir-hi apareixen, visual i verbalment, de manera descendent els números del 9 al 0.

Posteriorment, apareix un paisatge, els personatges i el 0. Un altre dels canvis en el treball del 0 el trobem en l’exercici que apareix quan cliquem a d’icona de la nena. Dóna pas a una pantalla on podem veure totes els números amb una caixa a sota de cada un i uns palets. El nen ha de col·locar dins de cada caixa la quantitat corresponent a cada xifra. Un cop acabat l’exercici, apareix una felicitació verbal.

Altres activitats
Des del menú principal també es pot accedir a dues activitats més. L’activitat “dibuja” ens ofereix una pàgina en blanc on poder dibuixar. Hi ha diferents colors que es poden escollir per realitzar el dibuix i una goma d’esborrar, i el símbol d’una càmara que permet capturar el dibuix, guardant-lo directament a la galeria d’imatges.

La segona activitat que apareix és “cuenta”. Presenta l’exercici ja explicat pel numero 0, on tots els números queden associats a unes caixes on s’ha d’introduir la quantitat de palets corresponents.

Finalment, i tornant al menú principal, la icona “nota para padres” dóna accés a informació referent a l’aplicació

Valoració
Numberland és una aplicació visualment molt atractiva pels nens. El seu objectiu és consolidar l’aprenentatge dels números d’una manera amena. Per poder-ho utilitzar, el nen ha de tenir control del traç i comprensió verbal per poder seguir les instruccions que plantegen les diferents pantalles, així com un coneixement bàsic dels números.

A més del seu objectiu principal, Numberland permet al nen divertir-se, ja que pot explorar cada un dels objectes que apareixen a les diferents escenes, els quals tenen associats sons o efectes visuals que apareixen al tocar-los.

A cada una de les escenes, es plantegen diferents opcions i alternatives que permeten interactuar amb els objectes i persones de manera intuïtiva. A partir d’una de les seves accions es plantegen noves alternatives per seguir descobrint noves possibilitats de joc.

Un aspecte que afavoreix l’aprenentatge dels números és que quan el nen respon correctament apareix una felicitació visual o verbal. I en aquelles situacions en que el nen no respon a la petició realitzada, es torna a presentar la demanda.

A alguna de les activitats que planteja l’aplicació “Numberland” es troba a faltar que el nen rebi una conseqüència quan respon de manera incorrecta , així com facilitar-li una ajuda per saber quina és la resposta correcta. És aquest el cas, per exemple, de l’exercici en el que el nen ha de repassar el traç d’un dels números i posteriorment dibuixar-lo ell sol. Tan si el nen realitza l’activitat correctament com si respon incorrectament, no rep cap conseqüència que indiqui si ho ha fet bé o no. En aquest sentit, per afavorir l’aprenentatge caldrà la presencia d’un adult que presenti les ajudes i les conseqüències necessàries en funció de la resposta donada pel nen.

En aquest aspecte, l’aplicació ofereix més ajudes al nen a la resta d’exercicis que planteja. En alguns casos l’ajuda per conèixer la resposta correcta és verbal, donant una instrucció que el nen ha de seguir per trobar la solució a l’activitat. En d’altres casos els element que el nen pot moure per la pantalla per donar una resposta són limitats, de manera que tan sols li permet realitzar aquells que l’acosten a la solució.

Per acabar, cal destacar que Numberland està en castellà, francès i anglès.

-Aida Farrés, Neus Fibla, Noemi Quipus i Sílvia Sáez són coordinadores clíniques de Fundación Planeta Imaginario

Liz i Steve Maher, pares d’un nen amb autisme i autors de Behaviour Tracker Pro (una aplicació per poder registrar freqüència i duració de conductes ja analitzada a iAutism), han dissenyat Skill Tracker Pro, una útil aplicació que ajuda al professional a portar a terme de manera més fàcil i eficaç tota la tasca de registre i anàlisis de resultats de l’ensenyament a nens amb autisme.

El gran benefici que aporta STP és el no tenir que dedicar tant de temps en el registre d’habilitats i en la realització de gràfiques, cosa que ens deixa molt més temps per dedicar-lo a l’ensenyament.

Configuració
Només obrir l’aplicació Skill Tracker Pro ens apareix una llista de 6 elements i, en la part inferior de la pantalla, 4 elements més col·locats horitzontalment.

El primer que hem de fer és editar els clients/nens amb els que treballarem i els observadors/terapeutes. Per fer aquesta tasca anirem a “people”, on a la part superior ja ens indica si volem editar l’apartat de clients o el d’observadors. L’aplicació ens permet editar un llistat indefinit de persones.

Posteriorment, tornant a la pantalla principal (pressionant “Probe”, que trobarem a la cantonada inferior esquerra ), ens anirem a “Skills and Prompts”. Apretant “Skill Library” ens apareixerà una pantalla on trobarem una llista amb les habilitats que podem treballar. Encara que per defecte ja ens apareixen algunes de sèrie, cal destacar que aquestes es poden eliminar, modificar o afegir de noves. És important saber que la llista d’habilitats que fem serà la general per treballar amb tots els nens que s’hagin editat anteriorment. Més endavant s’explicarà com podem individualitzar l’aprenentatge.

Escollint qualsevol de les habilitats de la llista anirem a parar a una llista ordenada alfabèticament amb tots els ítems que es poden demanar per treballar aquella habilitat. Per exemple, a l’anar a l’habilitat d’imitació podem escollir l’ítem “toca nas”. En aquest cas, al igual que en la llista d’habilitats, també podem eliminar, modificar o afegir de noves.

Individualització de l’aprenentatge
Una vegada feta tota aquesta configuració preliminar podem passar a individualitzar l’aprenentatge en funció del nen amb qui ens interessi treballar.

Ens dirigim a “People” i escollim al nen amb qui volem treballar i ens apareix una pantalla on podem establir diferents paràmetres.

Començarem dirigint-nos a la Skill List del nen, on, anant al signe “+” de la cantonada superior de la dreta, podrem escollir les habilitats que desitgem treballar amb aquell nen. Posteriorment, una vegada tinguem configurades les habilitats, passem a afegir en cada una d’elles les unitats que es podran treballar amb el nen escollit.

Acabada la “Skill List” passem a establir la resta de paràmetres:

• “Daily Probes”: número de vegades que volem demanar al nen cada una de les unitats.
• “Daily Pass Threshold”: número de vegades que el nen té que respondre correctament la unitat perquè es consideri un rendiment correcte durant aquell dia.
• “Acquired Skill Threshold”: número de dies consecutius que el nen té que respondre correctament una unitat perquè aquesta es consideri apresa.
• “Retention Check”: aquesta opció ens permet demanar-li a l’aplicació que una unitat es torni a presentar després de “X” dies d’haver-la considerat apresa.
• “Notes”: aquí podem deixar registrades qualsevol nota o observació que vulguem tenir en compte a la hora de treballar amb el nen.

Tornant a “Skills and Prompts”, a sota de “Skill Library”, trobarem 4 elements més. Els dos primers serveixen per poder descriure el nivell de l’aprenentatge del nen en el moment que treballem amb ell, podent diferenciar el nivell de l’habilitat (skill) i el de la demanda (mand). Com sempre, encara que vinguin els paràmetres definits per defecte, aquests es poden eliminar, modificar o afegir de nous.

El següent element és pel registre del ritme de demandes del nen, les quals, per exemple, es poden classificar en provocades o espontànies. Aquesta classificació, una vegada més, es pot modificar al gust del professional.

Per últim, en la pantalla de “Skills and Prompts”, trobarem “Settings”, que ens ofereix la possibilitat de poder estar més atents al rendiment del nen i ens indica si hi ha dificultats en l’aprenentatge. És a dir, si al treballar amb un nen aquest té un 20% de respostes incorrectes ens salta un missatge indicant les dificultats, perquè el professional pugui detectar-ho i treballar-ho.

Al mateix temps, en “Settings”, si es detecta que hi ha resposta incorrecta en un ítem que ja s’havia donat com adquirit anteriorment, la mateixa aplicació marca el ítem per tornar-lo a presentar de nou al nen.

La configuració pot ser la mateixa pels tots els nens amb els que es treballa o es pot personalitzar per a cada un d’ells. Així mateix, el percentatge de respostes incorrectes que fa saltar el missatge informatiu també es pot modificar, igual que podem escollir si volem que el missatge faci referència a tot l’aprenentatge en general o ho separi per les diferents habilitats.

Inici de l’aprenentatge
Una vegada feta la configuració general i individualitzat l’aprenentatge per a cada un dels nostres nens ja podem començar a utilitzar-ho.

Ens anem a escollir l’opció de “Cold Probe for Skill” del menú principal i l’aplicació ens deixa seleccionar el nen i l’observador que portarà a terme la sessió. En aquest moment ens apareix una llista amb cada una de les unitats configurades anteriorment pel nen en qüestió, definint l’habilitat, la unitat a treballar i, entre parèntesis, indicant el número de vegades que es té que demanar aquell ítem durant el dia.

Quan tenim aquesta llista a la pantalla podem fer dues coses. La primera, seleccionar el ítem que volem presentar al nen o, la segona, anar directament al botó de “Start”, on ens anirà passant cada una de les demandes de manera aleatòria.

Escollint la primera o segona opció, anirem a parar a una pantalla en la que podrem veure el número de dies consecutius que s’ha treballat la unitat, el número de demandes realitzades d’aquella unitat i el número de vegades que s’ha respòs correctament. Sota d’aquests tres paràmetres s’observen dues pestanyes en gran, una és verda on diu “yes” (és la que tocarem si el nen respon correctament) i l’altre és vermell on diu “no” (és la que tocarem si el nen respon incorrectament).

Escollint la segona opció del menú principal, “Cold Probe for Mands”, podem fer el mateix que en la primera opció, però treballant amb les demandes seleccionades anteriorment en “mands”.

Seguint amb l’ordre del menú principal ens trobem “Rate of Manding”, una opció que ens permet registrar la freqüència en què es dóna una conducta qualsevol. Amb aquesta opció, després d’escollir el client i l’observador, ens surt una pantalla amb un cronòmetre en la part superior i, a sota, dues pestanyes amb  les paraules “Start” i “Reset”.

En la mateixa pantalla apareix una llista, la qual podem configurar nosaltres des de “Skills and Prompts”. En aquesta llista es poden posar variables de la conducta que volem registrar. Per exemple, si amb un nen volem registrar les verbalitzacions que fa en una hora, podem diferenciar aquestes verbalitzacions en “espontànies” (que el nen fa sense prèvia demanda de l’adult) o “provocades” (que el nen fa sota demanda de l’adult).

Per utilitzar aquesta opció només tenim que pressionar el botó “Start” i el cronòmetre es posarà en marxa. A partir d’aquí, cada vegada que el nen faci una verbalització pressionarem “espontània” o “provocada” segons la naturalesa d’aquesta. La mateixa aplicació farà un recompte de la conducta que estiguem registrant.

Altres opcions de STP
A part de tot el registre que en permet fer Skill Tracker Pro, també té altres opcions que ens poden ser de gran utilitat.

Una de les opcions més importants és que, una vegada fet el registre de diferents sessions, la mateixa aplicació ens pot mostrar les gràfiques, ja sigui del rendiment del nen en cada una de les habilitats com de freqüència de conductes.

Per una altra banda, també té l’opció de gravar vídeo. És a dir, si en un moment donat ens interessa tenir gravada alguna situació que s’estigui donant amb el nen, com pot ser una conducta inadequada, la podem gravar en el moment. La limitació d’aquesta opció és que si un disposa d’un iPad 1 (que no té càmara) la única cosa que podrà gravar és el so, cosa que sense una imatge de vídeo que ho acompanyi pot ser de poca utilitat.

Valoració
Donada la seva funcionalitat, estructuració i complexitat, Skill Tracker Pro és una aplicació ideal per facilitar el registre a un professional que apliqui un tractament cognitiu-conductual. Sense cap dubte es tracta d’una de les aplicacions pel registre de comportaments més completes que s’han vist a iAutism.

La gran avantatge de STP és la gran variabilitat de conductes que podem arribar a registrar: aprenentatges nous, el manteniment d’habilitats ja adquirides, duració de conductes determinades, freqüència de conductes concretes, etc. Aquesta versatilitat pot permetre al professional poder registrar moltes dades de forma senzilla i ràpida, la qual cosa ens facilita augmentar el temps de treball directe amb el nen.

Per un altre costat, el que la mateixa aplicació pugui arribar a fer les gràfiques al instant, també permet estalviar molt de temps a l’hora de realitzar els anàlisis de dades. STP també comparteix les opcions d’exportar dades en Excel o a un portal web del fabricant, de forma similar a com passa amb Behavior Tracker Pro, tal i com es va comentar en l’anàlisi d’aquesta aplicació.

Cal mencionar que al ser una aplicació tan complerta fa que el seu funcionament, en un inici, arribi a ser bastant pesada, sobretot si es tenen dificultats amb l’anglès, ja que només està en aquest idioma. Tot i així, una vegada has dedicat un temps a utilitzar-la, provar-la i a llegir-te el manual pot arribar a ser de molta utilitat.

-Anna Deusedes és coordinadora de la Fundación Planeta Imaginario

L’aplicació “Smile at Me” permet al nen practicar l’habilitat social de somriure. Per alguns nens, especialment amb dificultats situades dins de l’espectre autista, resulta difícil reconèixer les situacions en les que somriure és apropiat o, pel contrari, inadequat. Smile at Me presenta diferents escenes i ajuda al nen a interpretar els senyals socials que permeten reconèixer si somriure és o no apropiat. L’objectiu de l’aplicació és, per tant, que els nens aprenguin a analitzar les situacions, i que això els serveixi d’ajuda per respondre socialment a aquestes.

Smile at Me ha estat dissenyada per Fizz Brain (un grup de professors experimentats en educació especial) amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge d’habilitats socials, així com ampliar la creativitat dels nens.

Descripció funcional
Quan s’entra a l’aplicació Smile at Me, apareix un “menú principal” amb tres opcions a la dreta de la pantalla.

La primera opció, “Play” permet iniciar l’activitat. Quan s’entra per primera vegada a l’aplicació, apareix una pantalla amb instruccions de com s’ha d’utilitzar i al final d’aquesta, de nou el link “Play”. Una vegada es clica, apareix la pantalla en negre, una barra en taronja amb diferents opcions a la dreta i, a la part inferior, quatre estrelles en colors apagats. L’objectiu d’aquesta pantalla és que el nen pugui observar la seva cara i, per tant, la seva expressió facial en ella. Immediatament després apareix una imatge respecte la qual el nen ha de respondre.

Les opcions que presenta la barra taronja de la dreta de la pantalla són tornar al “Menú principal”, la foto de una boca somrient, la foto d’una boca trista i l’opció “Prizes” que permet veure la puntuació.

Quan apareix la imatge, s’escolta el discriminatiu en anglès: “What should my mouth look like?”. Després la imatge s’enfosqueix perquè el nen pugui observar la seva expressió facial. Aquí, el nen ha de seleccionar de la barra taronja l’opció correcta, és a dir, la boca somrient o la boca trista segons la situació que s’hagi presentat prèviament.

Si el nen respon de manera correcta es torna a la pantalla amb l’escena, i una de les estrelles de l’inferior de la pantalla s’il·lumina. També apareix un rectangle, amb una felicitació escrita, acompanyada d’una felicitació verbal i la opció “Continue” que permet al nen seguir jugant amb la nova imatge.

Si el nen s’equivoca en la resposta, es torna a l’escena respecte la que ha de respondre, i apareix un rectangle, amb un missatge escrit que l’informa que ha respost incorrectament i la veu que li explica l’error. Com a la situació anterior, al rectangle apareix l’opció “Continue”. Quan es clica es presenta una nova imatge.

En el cas de que el nen, passats 3 segons, no respongui, torna a aparèixer la imatge presentada anteriorment, acompanyada d’un soroll breu semblant al d’un esquirol o una verbalització. I es torna a presentar la pantalla en negre a l’espera de que el nen respongui. Això es va repetint fins que el nen emet una resposta.

Quan les quatre estrelles estan enceses, es a dir, cada quatre respostes correctes, apareix una pantalla el fons de la qual és un paisatge que pot anar variant, un animal virtual que al tocar-lo fa alguna acció, un nen virtual a la dreta que al tocar-lo parla i una barra amb diferents opcions a la part superior.

A la barra superior es troba, d’esquerra a dreta, la foto d’una boca somrient, sobre la que al clicar es despleguen tres opcions diferents. A la primera opció, “Conversation”, s’escolta la veu d’un nen que fa una pregunta a la que el nen virtual respon. A “Compliment” la veu d’un nen fa un compliment al nen de la pantalla a la que aquest respon. I a “Share” la veu d’un nen li ofereix a un altre compartir un objecte que apareix a la pantalla. Quan es desplaça l’objecte al nen virtual, aquest l’agafa i li dóna les gràcies. Quan s’elegeix una d’aquestes opcions després, si es torna a entrar a la foto de la boca, el desplegable mostra un missatge escrit però no es poden escollir de nou les opcions anteriors.

A continuació, a la barra superior, apareix la puntuació obtinguda que es va acumulant en les successives partides, i l’opció “Game”, que permet tornar al joc.

Situant-se de nou al “menú principal”, la següent opció que trobem a la part superior dreta de la pantalla i situada sota del “Play” és “Direction”. Aquesta opció explica que és el que el nen anirà trobant-se conforme vagi jugant.

La última opció que es presenta al “menú principal” és “For parents”, que informa de l’objectiu de l’aplicació així com la direcció d’una pàgina Web a la que es poden consultar altres aplicacions dels mateixos dissenyadors. A la part superior de la pantalla, hi ha la opció “Menu” per tornar a l’inici.

Valoració
Smile at Me ha estat dissenyada amb l’objectiu d’ajudar els nens amb dificultats situades dins de l’espectre autista a interpretar els senyals socials que li indiquen quan somriure és apropiat o no. Els dissenyadors de Smile at Me recomanen el seu ús per a nens de 3 anys fins a la primària.

El fet de que Smile at Me mantingui la mateixa organització a les diferents pantalles, així com la mateixa estructura de presentació dels diferents exercicis, facilita el seu ús.

En general les imatges són molt clares i fàcils d’interpretar, per exemple, un nen que s’ha caigut de la bicicleta o uns nens jugant al parc, tot i que hi ha algunes que poden resultar complicades per nens molt petits com per exemple unes nenes senyalant i rient-se d’una altra.

És positiu el fet de que els blocs d’exercicis siguin curts (4 respostes consecutives) per evitar que el nen es cansi o es distregui durant la realització d’aquests. A més, el nen en tot moment pot conèixer quants exercicis li manquen realitzar abans d’obtenir el reforç final.

També s’ha de destacar el fet que després d’una resposta correcta aparegui una felicitació visual i verbal, a la vegada que s’il·lumina una de les estrelles de la part inferior. En el cas de les respostes incorrectes, tot i que aparegui una explicació verbal de quin és i perquè la opció correcte, l’aplicació hauria de permetre al nen tornar a la mateixa imatge per assegurar-se que l’ajuda ha estat efectiva.

En les situacions en les que el nen no respon, Smile at Me ofereix l’ajuda de tornar a presentar la imatge acompanyada d’un so, cosa que permet cridar l’atenció del nen i per tant que aquest respongui. Amb tot, en els casos en que el nen, tot i l’ajuda, continua sense respondre, es podria incorporar una altre ajuda visual com per exemple remarcar la resposta correcta.

I encara que Smile at Me sigui una aplicació en anglès, pot ser útil per nens de parla no anglesa, degut a que el seu principal objectiu, ajudar a identificar les situacions socials, pot fer-se sense necessitat d’utilitzar el llenguatge.

-Sílvia Sáez (Coordinadora Clínica de la Fundación Planeta Imaginario)

Autism Colors té com a objectiu ajudar en l’aprenentatge de nens amb autisme. Concretament, l’aplicació està dissenyada per aprendre els colors bàsics a nivell receptiu. D’aquesta manera, si utilitzem Autism Colors podem aprendre, mitjançant imatges prèviament seleccionades, els colors d’una manera senzilla (el nen ha de tocar el color que designa la veu).

Aquesta aplicació no és tan sols un joc, sino que és una aplicació basada en l’entrenament de nous aprenentatges recolzat en el mètode Applied Behavior Analysis (ABA) amb el que es pot ensenyar diferents habilitats pre-acadèmiques a nens amb autisme.

Tot i que en aquest article es desenvolupa principalment l’aplicació Autism Colors, s’ha de dir que el mateix autor també ha dissenyat tres aplicacions més amb un funcionament semblant: Autism/DTT Letters, Autism/DTT Numbers i Autism/DTT Shapes.

Configuració
Un cop s’ha entrat a l’aplicació Autism Colors apareix una breu introducció que dóna a conèixer la procedència de la seva metodologia. En la primera pantalla tenim l’opció de consultar el manual d’instruccions o de començar a utilitzar directament l’aplicació.

Seleccionant l’opció “START” ens apareixerà la pantalla de configuració per seleccionar les variables necessàries per començar a treballar els colors.

A la primera columna es presenten 11 colors diferents, dels quals se’n poden escollir els que es volen ensenyar al nen. Per exemple, es pot seleccionar treballar només amb els colors verd i vermell.

La segona columna permet triar els colors que volem que apareguin al costat dels que es volen ensenyar, però que no es demanaran ja que l’objectiu no és el de treballar-los.

Aquestes dos opcions permeten poder estructurar la dificultat de l’aprenentatge, tenint sota control variables com, per exemple, que el nen discrimini unitats poc semblants (colors vermell i verd) o molt semblants (colors vermell i taronja).

A la tercera columna hi ha l’opció d’escollir fins a quatre maneres diferents de presentar els colors que es volen ensenyar. Aquesta selecció resulta molt útil en el treball amb nens amb autisme, degut a que una de les dificultats que aquests nens presenten es la d’entendre que un mateix concepte pot tenir formes diferents. És a dir, que diferents objectes poden compartir el mateix color, per exemple, el vermell.

Tot i això, es troba a faltar poder tenir l’opció d’introduir més objectes generalitzats com podrien ser cotxes de diferents colors, pilotes, cadires, etc.

A la part inferior esquerra de la pantalla hi ha 3 opcions:

-       Temps del que disposa el nen per a respondre un cop apareixen les imatges a la pantalla i es nombra la unitat que el nen ha de tocar. Autism Colors permet escollir entre 1 i 60 segons.

-       Temps transcorregut fins a l’aparició de les imatges i la demanda verbal. L’opció va d’1 a 90 segons.

-       El número de targetes que surten a la pantalla, que poden ser de 2 a 10 imatges.

En un dels apartats es permet seleccionar l’idioma. A Autism Colors hi ha l’opció d’utilitzar l’aplicació en anglès, francès, noruec, xinès i espanyol.

A la cantonada inferior dreta hi ha tres pestanyes. La primera permet al nen realitzar el primer contacte amb els colors que aprendrà.

La segona, View log, mostra el registre dels colors que s’han treballat mitjançant el percentatge de número d’encerts. Això pot ajudar a l’adult a identificar on el nen pot presentar majors dificultats en l’aprenentatge d’un color.

La tercera, Reset settings, torna a posar els paràmetres en el seu valor inicial per poder tornar a començar de nou.

Exercicis
Un cop acabada tota la configuració es pot passar a utilitzar l’aplicació tocant la part superior dreta on posa “START”. En aquest moment, apareixerà la pantalla de treball. Aquesta és la part que farà servir el nen, i consisteix en la realització de seqüències de 10 exercicis en els que s’haurà de tocar el color que l’aplicació designi.

A la part superior esquerra es troba la pestanya de “MENU” des de la que s’hi pot accedir sempre que es vulgui; i a la dreta hi ha un cronòmetre que realitzarà una compte enrere per indicar el temps disponible per respondre.

Al centre de la part superior de la pantalla apareixerà escrit el nom del color a treballar alhora que sona una veu que designa l’esmentat color.

En el moment que el nen toca el color correcte, apareix un petit missatge on posa “correct”, acompanyat de la veu que informa que la resposta ha estat la correcte.

Si, per altra banda, és equivocat el color que es toca, apareixerà el missatge “wrong” i la veu indicarà l’error.

Davant una no resposta, és dir, si durant els segons que el nen té per respondre no selecciona cap color, apareixerà el missatge “no response” i la veu associada dient el mateix.

Aquests missatges desapareixen de la pantalla prement l’“ok”. Inmediatament es passarà a la següent demanda, variant el material, però mantenint la mateixa unitat de treball.

Com ja s’ha comentat en la introducció, podem trobar 3 aplicacions diferents més: Autism/DTT Letters (lletres), Autism/DTT Shapes (formes) i Autism/DTT Numbers (números). Totes elles amb el mateix funcionament que Autism Colors, tot i que DTT Letters només està disponible en anglès.

Tot i això, s’ha de destacar que l’aplicació DTT Numbers és sensiblement diferent a les altres pel que fa a la presentació de la pantalla, segurament, degut a que ha estat la última en sortir al mercat i l’autor va decidir aprofitar-ho per millorar-ne la definició. De totes maneres, ens podem quedar tranquils perquè és semblant, com en les seves cosines germanes, en el seu funcionament.

Des de aquí sí que valorem que a DTT Numbers es pogués disposar d’una altre generalització de les imatges; actualment l’aplicació ens serveix per treballar els números en format numèric o en format quantitat; potser seria interessant que en el format numèric poguessin existir diferents tipus d’escriptura, tal i com ja fa l’autor a DTT Letters.

Valoració
L’aplicació Autism Colors és la manera ideal per a introduir els colors per qualsevol persona, ja sigui una persona amb dificultats d’aprenentatge o no. Tot i això, degut a la fàcil manipulació i ús de l’aplicació, fa que sigui una eina de treball útil per a nens amb dificultats.

Un dels punts positius d’Autism Colors és que la presentació de les imatges és molt clara i neutra, fet que facilita l’aprenentatge per a nens amb dificultats.

Un segon aspecte destacable d’Autism Colors és l’opció que ens proporciona poder tenir l’oportunitat de familiaritzar-se amb les unitats que s’han d’ensenyar. D’aquesta manera, el nen pot realitzar una pràctica prèvia abans de començar a treballar amb elles.

En relació a la conseqüència que Autism Colors presenta davant les respostes realitzades, veiem positiu que es considerin com a resposta incorrecte la no resposta del nen. D’aquesta manera, es tindria en compte el fet que el  nen hagi d’estar atent a l’hora de treballar.

També volem destacar, com a aspectes positius de l’aplicació, les opcions que es presenten en el menú com, per exemple, escollir el temps disponible per respondre, el número d’imatges que apareixen en la pantalla, etc. Aquestes opcions resultaran molt útils en l’adaptació de l’aprenentatge a les dificultats del nen.

Tot i això, com a aspecte a millorar, recomanaríem que quan es presenti la demanda aquesta no es formuli en forma de frase, per exemple “toca la lletra B”. Tenint en compte que els nens amb autisme acostumen a tenir dificultats en el llenguatge, creiem que seria una gran ajuda presentar la demanda de la manera més simple possible, per exemple “B”.

També recomanaríem que les conseqüències de la resposta correcte o incorrecte fossin menys similars en el to de veu i en la presentació visual. D’aquesta manera, es recomana, per exemple, incorporar una imatge motivant per el nen acompanyada d’aplaudiments quan la seva resposta sigui la correcte.

Basant-nos en els procediments ABA, creiem imprescindible que després d’una resposta incorrecte l’aplicació presenti algun tipus d’ajuda per tal que el nen conegui quina imatge és la correcte i, d’aquesta manera, realitzar un autèntic aprenentatge.

És d’agrair que el fabricant hagi pensat en fer l’aplicació en diferents idiomes i amb la intenció de augmentar-ne la varietat.

-Aida Farrés i Anna Deusedes (Coordinadores de la Fundación Planeta Imaginario)